El 20-N de 1975 como un “tiempo del ahora”

Abstract

Som encara a la reverberació que projecten els cinquanta anys del 20 de novembre de 1975, quan va morir el dictador Francisco Franco Bahamonde. Per referir-se a la càrrega que contenen les dates simbòliques, Walter Benjamin sostenia al seu manuscrit Tesi sobre la filosofia de la història publicat el 1942, després de la seva tràgica mort, que constitueixen un “temps de l'ara”. Concebut així, no es tractaria tant d'un mer registre cronològic sinó d'aquell instant que es pot reviure i ens permet accedir a una nova manera de comprendre la història. Un moment de connexió entre passat i present. Per aquest motiu, i també per altres raons, volem agrair de manera especial tant Anna Catharina Hofmann com Nico Sesma, tots dos amb obres que per diferents raons han constituït de manera recent aportacions rellevants per a la historiografia especialitzada a la dictadura del general Franco, que hagin acceptat la nostra invitació per participar en aquesta conversa. Sobretot per la seva ràpida i generosa resposta a col·laborar en un espai com és aquesta peculiar secció de Debats i diàlegs, una conversa oberta i directa, que ha acabat, amb el pas del temps, constituint-se en un tret definitori de Segle XX. Revista catalana d’història des de la seva creació el 2008.